Les sentències contra el PDU de l’Hospitalet poden tenir conseqüències en altres plans urbanístics

Veïns de l’Hospitalet, aquest diumenge passat, visitant la zona agrícola de Cal Trabal.

Les 50 entitats adherides al manifest SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet valoren molt positivament les dues sentències que han declarat nul el Pla Director Urbanístic (PDU) Gran Via-Llobregat de l’Hospitalet de Llobregat, que reforcen –diuen– “les nostres demandes d’una moratòria dels plans urbanístics i un replantejament de l’urbanisme comarcal i metropolità”.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va emetre dies enrere dues sentències que declaren nul de ple dret el PDU de l’Hospitalet. Amb aquest projecte, el govern municipal i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat pretenien urbanitzar els últims terrenys agrícoles del terme municipal, situats entre l’Hospital Universitari de Bellvitge i el riu Llobregat, amb la construcció de 26 gratacels per ús comercial i residencial no permanent (hotels, oficines i locals comercials). Això, en la ciutat amb la densitat de població més alta de tota la Unió Europea.

Les dues sentències són una gran victòria de la lluita veïnal i ecologista després de dotze anys de reivindicació, a partir de la qual va néixer el 2015 la plataforma No Més Blocs, amb l’objectiu d’aturar aquest PDU. Els dos contenciosos van ser presentats per grups ecologistes i grups polítics de l’oposició de l’Ajuntament de l’Hospitalet, que argumenten, entre altres raons, que el PDU suposava la destrucció de la masia de Cal Trabal i una saturació encara més gran d’una ciutat que pateix l’extenuació dels seus serveis.

La part demandada podria presentar un recurs de cassació, però sembla que tenen poques possibilitats de guanyar-lo. Les dues sentències inclouen arguments molt interessants:

  • La competència dels grups municipals per impugnar el planejament urbanístic (fent esment a la jurisprudència del Tribunal Suprem).
  • Els PDU d’interès supramunicipal dins del territori de l’AMB han de tenir un interès molt reforçat que motivi que la Generalitat els promogui.
  • Encara que l’AMB estigués d’acord amb el PDU Gran Via-Llobregat, això no valida que s’hagi produït per part de la Generalitat una vulneració de les competències metropolitanes.
  • Les zones verdes han de tenir una qualitat que permeti un gaudi de la ciutadania i, per tant, no es pot qualificar com a zona verda l’interior de bucles viaris o rotondes, de difícil accés, contravenint la Llei d’Urbanisme de Catalunya.

Les sentències també indiquen que aquest PDU “vulnera el principi de jerarquia normativa”, és a dir, intenta passar per sobre d’altres planejaments d’ordre superior. Aquest argument, que ara forma part de la jurisprudència, és una eina que pot ser molt útil per als múltiples conflictes ambientals provocats per diferents projectes especulatius al Baix Llobregat, que abusen de figures urbanístiques com els Plans Directors Urbanístics (PDU) per tenir llibertat de modificació del planejament existent i que passen per sobre de, per exemple, el PDU Metropolità, que tot just es troba en fase d’avanç.

Això podria afectar els PDU que no estiguin aprovats o als que pateixin modificacions a partir d’ara, ja que es podrien interposar impugnacions indirectes a aquests plans. Les ARE (Àrees Residencials Estratègiques) són la figura que es feia servir abans dels PDU i, per tant, també quedarien afectades per aquesta jurisprudència. El que deduïm d’aquestes sentències és que, si es vol promoure un PDU des del Govern de Catalunya, que és qui té la competència per fer-ho, la iniciativa ha d’estar supeditada i dins del marc del PDU Metropolità o d’altres figures metropolitanes i, per tant, caldria esperar que aquest pla estigués aprovat.

Aquest plantejament encaixa amb la reivindicació de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet d’una moratòria (suspensió de llicències) de, almenys, dos anys, per a tota obra o projecte urbanístic d’habitatge o industrial en terrenys actualment d’ús agrícola o forestal o que estiguin ubicats o puguin afectar en connectors ecològics identificats al PTMB (Pla Territorial Metropolità de Barcelona).

La moratòria permetrà fer un ampli procés participatiu per decidir socialment un nou model urbanístic i territorial, que prioritzi la qualitat de vida i la conservació de la natura i el paisatge tant a l’AMB com als altres municipis del Baix Llobregat. En definitiva, moratòria i debat participatiu anirien en la mateixa direcció de les dues sentències del TSJC i podrien ser acordats per les institucions de la Generalitat de Catalunya d’acord amb la llei d’urbanisme.

Les plataformes, entitats veïnals i col·lectius ecologistes d’aquesta comarca que formen part de la plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet debatran quines són les possibilitats amb els diferents plans. De moment, la plataforma ha presentat la proposta de moratòria als diferents partits i grups polítics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i del Baix Llobregat i els ha demanat suport.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: