La paradoxa dels ajuntaments d’esquerres al Baix Llobregat

El poder local opta pel tancament i la complicitat amb les grans immobiliàries.

Mobilització de dissabte contra el Pla de Ponent (Gavà i Castelldefels).

L’activació dels moviments ciutadans al Baix Llobregat en contra de l’especulació urbanística i a favor d’una reflexió a fons sobre la gestió del territori està topant, de manera descoratjadora, amb l’immobilisme –quan no amb l’oposició– d’alguns dels ajuntaments més grans de la comarca, governats tots per forces polítiques que es reclamen d’esquerres.

A mesura que les mobilitzacions ciutadanes s’han fet més àmplies i constants, probablement en resposta a una situació que es percep com a límit, ajuntaments com l’Hospitalet, el Prat, Gavà, Viladecans, Sant Boi o Molins han reaccionat amb actituds que van des de l’opacitat informativa i l’acceleració dels projectes urbanístics més polèmics, fins a les campanyes de propaganda contra les reivindicacions veïnals i la imposició de multes per part de la policia local, o la identificació d’activistes en actes de protesta.

Per comptes d’obrir de bat a bat els canals de participació ciutadana i de diàleg efectiu amb els moviments veïnals i ecologistes, aquests ajuntaments –especialment aquestes alcaldies– han optat pel tancament, la complicitat amb les grans immobiliàries com ara Kronos, Metrovacesa o Vertix i la defensa inflexible d’interessos bàsicament privats.

Paradoxalment, ni la suma de la crisi econòmica, la crisi climàtica i la pandèmia de la COVID-19, ni els avisos de la Comissió Europea ni les demandes de la ciutadania no han servit perquè aquests governs municipals obrin un període de reflexió i es preguntin si totes les agressions urbanístiques emparades pel Pla General Metropolità de 1976 continuen tenint sentit el 2021.

Ajuntaments que es diuen d’esquerres, però que són immutables als canvis econòmics i socials i a la degradació territorial, s’aferren a l’argument cert de la crisi habitacional per justificar plans fonamentalment especulatius. Ho fan sense plantejar-se si la rehabilitació i utilització dels habitatges buits, el respecte a l’agricultura, el patrimoni natural i la biodiversitat, la planificació basada en l’evolució demogràfica i una governança més comarcal i menys local serien opcions econòmicament més sostenibles i socialment més acceptables avui dia.

Una situació semblant es produeix en ajuntaments més petits, com ara Olesa de Montserrat, Santa Coloma de Cervelló o Begues, on el poder local –de signe divers– s’arrenglera submissament amb els interessos de poders econòmics i propietaris del sòl.

Hort urbà a Ribera Salines (Cornellà de Llobregat).

Davant d’això, els moviments ciutadans mantenen la lluita i continuaran la pressió democràtica perquè els governs municipals escoltin les reivindicacions. Si aquest cap de setmana passat hi ha hagut mobilitzacions contra el Pla de Ponent a Gavà i Castelldefels, i actes de protesta contra l’ARE Ribera Salines a Cornellà, en els pròxims mesos continuaran les mobilitzacions a favor d’una moratòria urbanística, un procés participatiu per decidir el model territorial i una reorientació total de l’urbanisme metropolità.

2 respostes a “La paradoxa dels ajuntaments d’esquerres al Baix Llobregat

  1. De la cuna a la cuna, el planeta Tierra necesita, de artesanos terrestres, para coexistir humanos y naturaleza… Buenos días

    M'agrada

  2. De la cuna a la cuna, el planeta Tierra necesita, de artesanos terrestres, para coexistir humanos y naturaleza… Buenos días , “Volver a una sociedad sostenible”.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: