Les previsions de creixement del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), encara en fase de projecte, agreujarien el dèficit hídric que actualment ja pateix del delta del Llobregat. Aquesta és una de les amenaces a les quals s’enfronta el Baix Llobregat en els pròxims anys, com ahir va alertar SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet durant la Cimera Social de l’Aigua, que es va fer a la seu d’Aigües del Prat, al Prat de Llobregat. Amb motiu de la cimera, la plataforma va fer pública la declaració següent:
«Des de la coordinadora SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que aplega una setantena d’entitats per la defensa del territori a la comarca, ens agradaria aprofitar aquesta trobada per reivindicar la urgència de canviar l’actual model territorial i urbanístic, que és totalment insostenible tant des d’un punt de vista social com ambiental. Ens sembla molt important que aquesta cinquena Cimera Social de l’Aigua se celebri al delta del Llobregat, un bon exemple dels problemes d’insostenibilitat que provoca l’actual model de creixement il·limitat.
«Per la seva proximitat amb la ciutat de Barcelona, el delta del Llobregat és una zona profundament transformada. A l’hemidelta esquerre, el qual està gairebé totalment urbanitzat, hi destaquen la Zona Franca, el port i barris densament poblats com Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat, a més de la presència d’infraestructures viàries i ferroviàries diverses. A l’hemidelta dret, per la seva banda, hi trobem l’aeroport i nombroses autopistes i vies de tren com les de l’AVE, així com també importants nuclis de població com el Prat de Llobregat i polígons industrials. Tot plegat es troba damunt d’una fèrtil plana deltaica que, malgrat tot, encara conserva un alt valor ecològic gràcies als espais humits i a les terres agrícoles irrigades per les aigües del Llobregat, un riu sobreexplotat i contaminat que en molts dels seus trams ha estat canalitzat i desviat del seu curs natural, com per exemple a la desembocadura. I no ens podem oblidar dels aqüífers del delta, la sobreexplotació dels quals provoca la salinització de les aigües freàtiques.
«És cabdal pel benestar dels 3,3 milions d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona protegir els espais no urbanitzats que encara queden al delta del Llobregat, ja que són una reserva imprescindible de terra fèrtil i de biodiversitat que ens aporta aliments frescos i el fet de poder gaudir de la natura ben a prop de casa. Però no només això, sinó que la preservació dels espais no urbanitzats del Delta també és vital per el cicle de l’aigua, ja que la permeabilitat dels terrenys naturals i agraris augmenta la infiltració de l’aigua de pluja i la recàrrega dels aqüífers. A més, el terrenys no urbanitzats són claus per esmorteir els efectes de les inundacions. No obstant això, el planejament urbanístic vigent té previst seguir expandint la urbanització al delta del Llobregat en detriment dels espais agrícoles i naturals, la qual cosa empitjoraria els problemes d’insostenibilitat que pateix la zona.
«Tal i com es diu en el Pla estratègic del cicle integral de l’aigua aprovat el 2023 pel Consell Metropolità, la metròpolis de Barcelona és deficitària en termes de recursos hídrics perquè consumeix més aigua de la que el propi entorn físic li pot oferir. És evident, doncs, que el creixement urbanístic previst en el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), aprovat pel mateix Consell el 21 de març de 2023, agreujaria encara més aquest dèficit. El nou planejament preveu fins a 241.247 nous habitatges al conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) d’aquí al 2050. L’execució d’aquest planejament aniria acompanyada d’un augment molt important de la població i això comportaria un major risc de desabastiment d’aigua en un futur on les sequeres seran cada cop més intenses degut al canvi climàtic. És inacceptable que la disponibilitat d’aigua no es tingui en compte a l’hora de definir qualsevol projecte urbanístic. A més a més, un augment de la població a l’àrea metropolitana també complicaria encara més la gestió i el tractament de les aigües residuals, un sanejament que actualment ja pateix greus problemes en poblacions com Gavà i Viladecans. En matèria d’habitatge cal recordar que, segons les dades de l’Instituto Nacional de Estadística, a l’AMB hi ha aproximadament 121.000 vivendes buides.
«No podem seguir augmentant encara més l’actual desequilibri territorial. És urgent apostar per un model territorial més equilibrat i sostenible que revitalitzi les zones rurals i descongestioni les grans ciutats. En aquest sentit, creiem que cal aturar el creixement urbanístic al delta del Llobregat, al Baix Llobregat i a tota l’àrea metropolitana de Barcelona en general per tal de poder garantir un mínim de benestar per a la seva població. Per acabar, volem aprofitar l’ocasió per anunciar que des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet estem impulsant un grup de treball per tal de fer una ILP per la protecció integral del delta del Llobregat sota la fórmula d’un Parc Natural i Agrari.»