Mapa de la proposta d’ampliació de la zona ZEPA del delta del Llobregat.
En el període de dos mesos s’han anunciat les aturades de diferents plans urbanístics al Baix Llobregat. Al mateix temps, algunes administracions han començat a fer els deures que tenien pendents des de fa temps, com ara l’ampliació de les zones protegides per a les aus al delta del Llobregat o l’enderrocament dels pàrquings il·legals de l’aeroport, construïts en terrenys protegits.
La coincidència en un breu lapse de temps d’aquestes notícies és poc freqüent i també és significativa. Sembla que els requeriments de la Unió Europea i la pressió dels moviments ciutadans, a més de les decisions judicials, comencen a donar resultats i aconsegueixen revertir o, almenys, aturar de moment, alguns dels projectes que amenacen la comarca sota l’impuls de l’especulació urbanística.
Probablement la proximitat de les eleccions municipals (el 28 de maig vinent) influeix també en les decisions d’unes administracions que ara opten, ni que sigui tímidament, per posar fre a un model de creixement devastador, anterior a l’emergència climàtica, que és rebutjat per sectors de la ciutadania cada vegada més amplis. I no s’ha de descartar que la situació del mercat immobiliari també hi hagi tingut a veure.
Recordem que temps enrere ja es van produir les anul·lacions judicials dels PDU Gran Via-Llobregat i del Delta del Llobregat (a finals de 2020), que afectaven 741 hectàrees –una superfície equivalent a tot l’Eixample de Barcelona–, i l’ajornament durant cinc anys del macroprojecte d’Aena d’ampliació de l’aeroport del Prat (el setembre passat).
La notícia més recent ha estat la decisió dels ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat d’aturar els plans que preveien destruir l’entorn de la Colònia Güell i construir-hi 1.570 habitatges. A més, també han aturat l’ARE Riera de Can Soler, de Sant Boi, que suposaria la construcció d’uns altres 280 habitatges. El Consorci de l’Entorn de la Colònia Güell –format pels dos ajuntaments i l’Incasol– justifica el canvi de rumb perquè els dos plans “no responen a les necessitats actuals del territori”.
Poc abans havia mogut fitxa l’ajuntament del Prat de Llobregat, que en el ple de juliol va aprovar la “reformulació” del sector Eixample Nord, on ara hi ha el Carrefour, un gran aparcament, alguns espais naturals i agrícoles i uns altres espais força malmesos. Allà s’hi havien de fer fins a 8.000 habitatges, però la “reformulació” rebaixarà aquesta xifra. De moment, l’ajuntament no ha donat gaires detalls, tret que els edificis seran més baixos –“reduint així l’impacte visual”– i que s’ajornarà el soterrament previst de l’autovia de Castelldefels.
En qualsevol cas, l’Eixample Nord del Prat no està afectat pel projecte d’ampliació de les zones ZEPA del delta del Llobregat, que el Govern de la Generalitat va presentar el 16 de juny passat per respondre els requeriments de la Unió Europea. El projecte vol protegir tota la riba del Llobregat des de Sant Vicenç dels Horts fins al mar, molts altres espais del Parc Agrari, Can Trabal de l’Hospitalet, l’antiga llera del riu, l’Olla del Rei de Castelldefels, tot l’entorn de l’aeroport… Les 935 hectàrees protegides fins ara, en fi, augmentarien fins les 2.381 hectàrees. Una bona notícia que haurà de demostrar la compatibilitat amb l’activitat agrària.
Tant de bo aquests presagis de la possible frenada amb la bogeria immobiliària de la massificació de les grans ciutats i els seus suculents beneficis a les constructores, important res la desaparició de grans extensions de terreny que tenen una gran importància, per a l’agricultura i el benestar de la població . Que sigui així, però sempre esperant que el poder econòmic trobi la clau, que està, per continuar a la seva.
Això que comento ara és un antic pensament sobre l’equivocació de govern, comunitats, ajuntaments, etc. tants pobles que van haver d’emigrar a les grans ciutats per no tenir futur per a les seves famílies.
Si aquestes grans inversions econòmiques de tot el poder es dediquessin a invertir-les en aquests pobles en millores de comunicació i treball de tota mena, creant vida i possibilitats en els seus ciutadans és molt possible que ells no marxarien a la massificació i la dificultat per poder pagar-ne una habitatge, que ja tenien, i viure a quatre parets sense espai per tenir el silenci que van tenir sempre al seu poble. Però, és clar, això només ho poden fer, els polítics que estan al poder. Però recordar aquest pensament quan anem a votar
No acepta el comentari. No sé perquè